El pasado 5 de mayo celebramos el Día Internacional de la Permacultura. Dentro de este marco tanto como dentro del marco biorregional propuesto por la organizacón nacional Permacultura Íbera abrimos las puertas de uno de nuestros sitios demostrativos, la Escola Kumar. Ofreciendo talleres introductorios prácticos, charlas más bien teóricas, un espacio para debates grupales tanto como para reflexiones personales y una comida compartida riquísima quisimos llegar a reforzar red comunitaria resiliente, porque creemos ferventemente que allí encontraremos la respuesta a todos nuestros retos! Conxa Vidal nos hizo un relato del día , gracias!

5 de maig 2019 

Un grup de 30 persones interessades en minoritzar l’emprempta de l’home a la natura i cercant una alternativa a tots els desastres que anam mantenint ens reunirem a l’escola Kumar on na Mandy i tot l’èquip de permacultors ens vàren anar mostrant moltes possibilitats que ells han anat experimentant, i com la natura agraïda va mostrant tota la seva amabilitat florint i donant fruits per poder nos nutrir equilibradament.En un plis plas ens mostràren com compostar, aprofitar, i combinar els processos de putrefacció, amb terra, palets i planters ,aconseguint un hort de terrassa.
De com , amb molta imaginació , mesclant ingredients, i recipients , tal qual ho feim a l’hora de cuinar obtendrem resultats suculents que ens omplen de joia i benestar.

Fer bolletes amb fang i llavors, observar les plantes aquàtiques ,amigues de les terrícoles dins la mateixa capça. contemplar les espirals, les lassanyes, el mandala. que ells han anat escampant davant les cases, presentades de forma teòrica/pràctica, contestant a tots els nostres dubtes dins una clima amistòs i desenfadat.

També ens oferiren una estona d’escola clàssica amb bancs i pissarra on n’Aline va dibuixar l’home de cap/cor i les seves aures relacionals que l’envolten i de com des de el seu interior calmat pot arribar a trobar una relació equilibrada amb la parella, la familia, la feina, la societat i totes aquelles parts invisibles que ens van afectant amb tanta intensitat.

Entre i entre , rotlos dels p’articipants agafant nos de les mans per sentir l’energia del grup, interioritzar els nous aprenentatges i i poder anomenar el nostre estar , aqui i ara, El dinar compartit, amb foto amb la paella de Bruce, la presentació de cada plat per cada cuiner, cuinera. Bon menjar bona conversa, per acabar amb el cafetet/infusió a les tres taules preparades per dividirnos en grups itinerants en funció de la pregunta 1) qué t’ha motivat a venir 2) que podríem fer per  aconseguir un canvi 3) que feràs en arribar al teu redol? La darrera ja anava per parelles amb mode»escolta atenta»: un parla 5 minuts i l’altra escolta sense interrompre i al revés.

El darrer rotlo de despedida : qué necessitam per fer possible lo aparentment imposssible? Cada un diu una paraula i  també ens serveix com a resum de lo après. Comentaris espontanis, i la presentació del projecte de Llubi, on la parella visitant, ens convida a sembrar arbres i construir respectuosament, perquè estima la terra i les tradicions ancestrals. (Son Viveta – Llubí)

Moltes gràcies per fer ho possible

Conxa

¡Moltes gràcies a tu Conxa!